La Factoria Cultural recull l’univers creatiu d’Otto Cavalcanti

El brasiler Otto Cavalcanti (Itabaiana, Brasil, 1930 – Barcelona, 2019) és potser un dels artistes més importants de la seva generació, i alhora, paradoxalment, el seu nom resulta desconegut. La seva obra va assentar nous principis artístics, i la Factoria Cultural vol retre-li un homenatge a través de l’exposició ‘Antològica’, que fins al 31 d’octubre acollirà prop de 200 obres a les sales 3 i 4, comissariada per Josep Guindo Soldevila, Maria Lluïsa Pujol i Maya Zhulídova.

Un descobriment fruit de l’atzar

‘Antològica’ esdevé una aproximació a l’univers creatiu de Cavalcanti, marcat pels colors vius de la seva terra i influenciat per la força expressiva dels moviments del segle XX. “És un artista indescriptible, perquè ha fet de tot, però destaca per haver creat moviments originals i que ningú més ha fet”, explica Josep Guindo Soldevila, també autor d’“Otto Cavalcanti i la música”.

De fet, Guindo va descobrir l’artista brasiler “per una qüestió d’atzar, investigant sobre l’artista Juanita de Batlle”. Conversant amb una de les seves millors amigues, Margarita Solari, per recollir el seu relat testimonial, va acabar introduint-se en el món de Cavalcanti. Solari va entregar-li tot l’arxiu sobre l’artista, amb més de trenta volums de documents i fotografies, “un llegat que comporta una gran responsabilitat”.

No és casualitat que Solari disposés de tota la informació sobre Cavalcanti. El brasiler va ser pràcticament un barceloní més, “va arribar a la dècada del 1970 i es va enamorar de la cultura catalana, i ja va residir aquí fins a la seva mort”. Reunir les obres de l’artista no va ser una tasca senzilla, algunes dipositades a fundacions. Un exemple és el curiós retrat de Diego Maradona, “ell era un culer aferrissat, i va donar aquesta obra al Futbol Club Barcelona».

Un estil propi

L’obra de Cavalcanti reuneix influències del modernisme, el cubisme, el surrealisme i l’abstracció geomètrica, però sobretot es defineix pel seu concepte revolucionari del Combinisme de Formes Visuals, un manifest publicat el 1977 on proposava “que les formes s’organitzen de manera similar a un alfabet per crear discursos visuals complexos”, per aconseguir un diàleg entre les formes i unes combinacions que, alhora, generen nous significats. “Quan ens va proposar Cavalcanti va significar el descobriment d’un món creatiu, però també una teorització -explica el director de la Factoria Cultural, Adrià Fornés-, i hem treballat per crear una exposició molt cuidada, que hem presentat perquè es pugui apreciar seguint l’evolució del seu estil”.

A les seves obres trobem com el color i la forma creen contrastos que l’acompanyarien durant tota la seva trajectòria. I també el van perseguir motius que va anar recuperant, “com la fauna, la tauromàquia -una sèrie que esdevé una crítica a la tradició-, els ocells i la robòtica”, assegura en Josep Guindo. Però sens dubte, allò que el va marcar durant tota la vida va ser “la música, de fet ell defensava que aquesta disciplina era indissociable de la pintura, perquè era capaç de capturar el so i l’harmonia”. L’exposició reuneix “des de la primera fins a l’última obra, que va pintar mesos abans de morir”, assegura Maria Lluïsa Pujol.

Un passat oblidat

Gràcies a la seva trajectòria, Cavalcanti va rebre importants distincions, com ser nomenat cavaller de l’Estament de Cavallers Hospitalaris de Sant Jordi (2013) i de la Imperial Ordre Hispànica de Carles V (2014), «però el seu llegat artístic s’ha diluït”.

Tot i aconseguir exposar a Londres i París, quan va arribar a una Espanya marcada per la dictadura, va perdre la seva influència. Això no significa que Cavalcanti no continués formant part de la vida cultural, “era un membre assidu a les altes esferes catalanes -afirma Josep Guindo-, va trepitjar el mític club Boccaccio i es relacionava amb les grans personalitats de l’època”. Tot i això, és una qüestió de justícia apropar el nom de Cavalcanti a l’escena artística actual. “Avui dia hauria de ser una eminència”, defensa Maya Zhulídova

Per donar a conèixer la seva figura entre els més joves, l’exposició forma part del programa educatiu Exploradors de l’Art, a través del qual gairebé 1.000 alumnes d’escoles de Terrassa podran visitar-la i apropar-se al patrimoni artístic català.