Peces úniques i a bon preu: el reclam de les botigues de segona mà

Per a molts, la roba és una manera d’expressar-se, una carta de presentació. Passejant pel centre de Barcelona es poden veure moltes botigues, la majoria grans cadenes de moda. Alguns, però, precisament volen fugir de les últimes tendències i aposten per comprar roba de segona mà. “Molts clients busquen petites joies, peces úniques perquè no volen anar uniformats”, comenta Joan Carles Montis, portaveu de la fundació Humana.

És el cas del Ricard, qui col·lecciona samarretes esportives des de fa anys. Confessa que a vegades, remenant molt, n’ha trobat alguna d’especial. De fet, normalment aprofita quan hi ha rebaixes per fer una volta per les botigues de segona mà de la ciutat: “És una oportunitat per tenir una samarreta de futbol a un cost baix“, afegeix.

La relació qualitat-preu és un dels grans reclams d’aquestes botigues. La Yamileth confessa que sempre que veu una botiga de segona mà no se’n pot aguantar i acaba entrant: “Sempre trobo bones marques a bon preu”. De fet, assegura que a vegades no es nota la diferència amb una peça nova: “A casa la rento molt bé, la planxo i queda com si fos nova”.

Més enllà de ser una opció econòmica i que permet trobar un estil més únic, comprar roba de segona mà és una manera de cuidar el planeta. “Si una peça de roba ja està produïda i està en bon estat, per què llençar-la?” es pregunta Joan Carles Montis. El mateix pensa la Mikaela, qui fa anys que compra en aquestes botigues. Explica que és una manera de ser més sostenibles i “no donar suport al fast fashion“.

Fa anys que existeixen les botigues de segona mà, tot i que el seu èxit és més actual. Un dels motius és que el concepte s’ha reinventat. “Sovint s’ha dit que era una roba lletja i no de gaire qualitat, però des de fa uns anys ja no hi ha tants prejudicis, sobretot entre la gent jove”, diu el portaveu d’Humana. De fet, els joves menors de 20 anys i les dones són el principal públic del sector.