Terrassa s’oposa a permetre parcs solars en sòl natural mentre hi ha cobertes desaprofitades
L’Ajuntament de Terrassa ha presentat al·legacions al Pla Territorial Sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya, conegut com a PLATER, elaborat per la Generalitat. El consistori comparteix els objectius de la transició energètica però exigeix que els parcs solars vagin primer a les teulades, no al camp. Així s’ha donat a conèixer a la comissió informativa de transició ecològica d’aquest dilluns.
Una diferència de quaranta vegades
El punt central de les al·legacions és numèric i contundent. El PLATER assigna a Terrassa un objectiu de 233,9 MW de potència fotovoltaica, que requeriria ocupar aproximadament 26 hectàrees de sòl no urbanitzable. Fins aquí, l’Ajuntament no hi té cap objecció. El problema és que el mateix pla identifica 1.066 hectàrees de sòl no urbanitzable com a potencialment aptes per acollir instal·lacions. Aquesta xifra és quaranta vegades més del que es responsables municipals consideren necessari. Des de l’Ajuntament també es creu necessari establir mecanismes que limitin noves implantacions un cop assolits els objectius.
Davant d’aquesta desproporció, el consistori proposa reduir la superfície potencialment apta de 1.066 hectàrees a 319,73 hectàrees, passant del 24,25% al 7,27% del sòl no urbanitzable del municipi. Mantenint íntegrament, així, els objectius energètics assignats. La majoria són zones verdes , boscos i l’Anella verda.
Les cobertes, un potencial desaprofitat
L’argument més sòlid de les al·legacions és que les cobertes dels edificis de la ciutat podrien generar entre 418,6 MW i 783,1 MW, molt per sobre dels 202,6 MW que el PLATER assigna al municipi. Per a l’Ajuntament, ocupar sòl natural sense haver esgotat primer aquest potencial és injustificable. El consistori reclama que el desplegament renovable prioritzi de manera efectiva les cobertes i també els espais ja artificialitzats.
En aquesta mateixa línia, el consistori proposa vincular la retirada d’amiant de les cobertes amb la instal·lació de plaques solars, aprofitant la substitució obligatòria per generar energia sense ocupar nou territori. Pep forn, regidor d’Esquerra republicana, ha demanat altres mesures que ja s’apliquen en alguns municipis com la obligació de posar plaques solars a superfícies comercials noves. Com ja és obligatori altres ciutats i pobles de Catalunya.
Més control públic, menys pressió sobre el territori
Més enllà de les xifres, les al·legacions reclamen un paper més actiu de les administracions públiques en la planificació, priorització i control de les instal·lacions energètiques. També es demana una major transparència en la metodologia del PLATER. El consistori considera que el coneixement territorial local és essencial per preservar els valors ambientals, agraris i paisatgístics del municipi. També exigeix mecanismes de governança que garanteixin el retorn territorial dels beneficis de la transició energètica a municipis, ciutadania i comunitats energètiques.
